El meu amic Jaume complix anys. Per a mi, Jaume, el de la casa dels Berenguers, és com de la família, sempre ho sentit així, aprop, intímament pròxim…, i, ja ho sabeu, hui complix anys.

Ell arreglà les coses per a què este país meu fóra un estat europeu durant mig mil·lenni. Què vos he de contar del meu afecte pel Jaume.

Hui, al migdia, aniré al Panterri a felicitar-te, Jaume, pel teu aniversari. Tornaré a contar-te que, a sang i foc, els Borbons espanyols destrossaren les nostres lleis, els teus Furs, els nostres Furs. I et repetiré que el 1939 tornaren a entrar els nacionales espanyols, de nou a sang i foc… I acabaré per dir-te que el 1978 tornaren a tallar-nos l’alegria contitucionalitzant el justo derecho de conquista de 300 anys endarrere.

Això sí, t’ho diré sempre, Jaume, no ho han aconseguit. Ací estem, ací estic. No ens han canviat lo cor als valencians.

T’explicaré hui, baix de l’estàtua que t’honora a València, la ciutat que et va fer vessar llàgrimes als ulls quan entrares, que este món nostre està malalt, que pinta mal la cosa, que anem malament, que ens han posat data de caducitat a força de globalitzar-nos, d’insostenir-nos, d’embrutar-nos, de destruïr-nos… , que la nau, que per ací al primer món navega ufana, en dos o tres generacións, s’enfona amb tots dins.

Però no te dic tot això per entristir-te, precisament al teu 800 aniversàri, sinó per que t’assabentes que volem construïr un altra nau, obrir un nou Camí, un Camí Ecològic, i per a esta festa ens hem posat tots a la faena…., perquè volem un altre món, un món posible, un món respectuós amb el medi i respectuós amb la Humanitat, un món pacífic i alegre, un món on la diferència siga un valor positiu, un món on tu i jo i tots capiguem…

Sé que t’alegrarà saber-ho en este dia teu, Jaume, i sé que et somriuràs còmplice i agermanat amb la teua familia, sé que tu hui series dels nostres, series un republicà valent, dispost a defensar el dret a l’existència dels pobles i, tal com ens ho vares donar en la nostra fundació antiga, el dret a decidir sobiranament.

Per això, Jaume, i tantes coses més, en este el teu 800 aniversari, et portaré el llorer de l’honor, dels valents i de la gent lliure, i un gotet d’orxata ecològica ben cultivada a la nostra Horta de València per a què en refrescar-te la gola ens convides a refrescar-nos tots la memoria.

Esperarem el gest en els teus llavis de bronze quan ens tornes a dir: Açò és or, xata!

Posdata: te faig saber que la corona de llorer l’ha collit i fet l’amic Paco per tu i l’orxata te la regala el meu amic Enric.