El dret d’autodeterminació en boca dels republicans espanyols és una fal·làcia perquè:
1. Es pot estar tota la vida reivindicant aquest dret que, si no existeix una majoria independentista en un parlament i en la societat que vullga exercir-ho, este dret -per si sol- és totalment innocu. 2. Reivindicant eixe dret passen per ‘autodeterministes’ quan són tot el contrari, doncs la seua acció política va dirigida a impedir que es forme una majoria independentista en el parlament i en la societat que poguera exercir-lo. Els republicans espanyols que reivindiquen eixe dret i agrupen persones a favor d’eixe dret, ho fan amb l'objectiu d'aconseguir desviar efectius a les forces independentistes.
3. Si els republicans espanyols no poden impedir que una majoria parlamentària i social plantege l’exercici d’este dret, la pràctica ens ha demostrat que en arribar eixe moment s’han alineat amb les forces antidemocràtiques, com es va demostrar l’1 de febrer del 2005 al Parlament de Madrid i el 16 de febrer del 2005 al Parlament valencià en que IU i EUPV van votar contra el Pla Ibarretxe, per a impedir el debat de l’Estatut aprovat pel Parlament basc, perquè consideraven que, i transcrivim textualment, “pretén la vulneració de l’ordre constitucional” . O com a succeït a Catalunya amb l’espai d’ICV-EUiA-Podem-Comuns que a partir del 8 d’abril de 2014 quan el Congrés dels Diputats del Regne d’Espanya va votar en contra del referèndum a Catalunya i de la prohibició el 4 de novembre de la ‘consulta ciutadana’ que es va celebrar el 9-N, eixe espai de republicans espanyols, que fins llavors s’havia pronunciat a favor del dret d’autodeterminació, en el moment que l’Estat comença a prohibir l’exercici d’eixe dret, eixe espai es posiciona en contra, si no ve avalat -diuen- per l’Estat espanyol. 4. I si finalment, els republicans espanyols, no poden impedir, no poden evitar, com va succeir l’1-O a Catalunya, que una majoria parlamentaria i un poble mobilitzat convoquen un referèndum d’autodeterminació, llavors el següent cartutx demagògic és: independència no, república federal, sí. 5. La república federal, en boca dels republicans espanyols és una altra fal·làcia. Desaparegut en 1910 el Partit Republicà Democràtic Federal fundat en 1868 per Pi i Margall, que va fracassar perquè al llarg de la història s’ha demostrat que sols la perifèria ha estat federalista i s’ha donat sempre de cap contra el mur carpetovetònic centralista, des de llavors el federalisme a Espanya ha desaparegut de facto.
6. El federalisme a Espanya ha esdevingut impossible i quan encara apareix en els programes dels partits republicans espanyols, aquesta proposta és una ESTAFA per les següents raons. El federalisme es basa en el Pacte Federal, sense l’existència d’eixe pacte no es pot parlar de federació. I perquè eixe Pacte siga real i no una estafa s’han de complir prèviament dos requisits que si no es donen no hi ha cap Pacte Federal, ni cap Federació ni cap República Federal; eixos dos requisits són: a) L’existència prèvia de les PARTS, LLIURES I SOBIRANES, és a dir l’existència prèvia dels Estats o Repúbliques independents, que lliure i sobiranament, decideixen fer un Pacte Federal.
b) I el segon requisit, que eixes PARTS LLIURES I SOBIRANES, eixes Repúbliques, puguen PACTAR EN IGUALTAT ENTRE ELLES. 7. Si els republicans espanyol, ens venen parlant de República federal i els dos requisits no són contemplats, llavors és que ens volen ESTAFAR. Si un republicà que està per la Tercera República es defineix com a federal, la prova del cotó per saber si és un estafador o un republicà federal honrat, és si a Catalunya, lluita i treballa per assolir la República Catalana independent per a decidir allò que vullga; si al País Valencià lluita i treballa per assolir la República Valenciana independent per a decidir allò que vullga, etc. Si comencen per deixar, eixos republicans, de ser políticament espanyols i esdevenen políticament catalans, valencians, etc.
8. Conclusió. El dret d’autodeterminació -un dret pel qual els republicans espanyols fan el possible perquè els pobles ibèrics mai el puguem exercir- i la República Federal -que per a ells és una República ATORGADA des de Madrid, sense Estats ni Repúbliques sobiranes prèvies- tal com són concebudes pels republicans espanyols, són les millors martingales que utilitzen per millor estafar els pobles que lluiten pel seu alliberament. Víctor Baeta, de RV/PVE
País Valencià, d'Oriola a Vinaròs, agost 2020
1. Es pot estar tota la vida reivindicant aquest dret que, si no existeix una majoria independentista en un parlament i en la societat que vullga exercir-ho, este dret -per si sol- és totalment innocu. 2. Reivindicant eixe dret passen per ‘autodeterministes’ quan són tot el contrari, doncs la seua acció política va dirigida a impedir que es forme una majoria independentista en el parlament i en la societat que poguera exercir-lo. Els republicans espanyols que reivindiquen eixe dret i agrupen persones a favor d’eixe dret, ho fan amb l'objectiu d'aconseguir desviar efectius a les forces independentistes.
3. Si els republicans espanyols no poden impedir que una majoria parlamentària i social plantege l’exercici d’este dret, la pràctica ens ha demostrat que en arribar eixe moment s’han alineat amb les forces antidemocràtiques, com es va demostrar l’1 de febrer del 2005 al Parlament de Madrid i el 16 de febrer del 2005 al Parlament valencià en que IU i EUPV van votar contra el Pla Ibarretxe, per a impedir el debat de l’Estatut aprovat pel Parlament basc, perquè consideraven que, i transcrivim textualment, “pretén la vulneració de l’ordre constitucional” . O com a succeït a Catalunya amb l’espai d’ICV-EUiA-Podem-Comuns que a partir del 8 d’abril de 2014 quan el Congrés dels Diputats del Regne d’Espanya va votar en contra del referèndum a Catalunya i de la prohibició el 4 de novembre de la ‘consulta ciutadana’ que es va celebrar el 9-N, eixe espai de republicans espanyols, que fins llavors s’havia pronunciat a favor del dret d’autodeterminació, en el moment que l’Estat comença a prohibir l’exercici d’eixe dret, eixe espai es posiciona en contra, si no ve avalat -diuen- per l’Estat espanyol. 4. I si finalment, els republicans espanyols, no poden impedir, no poden evitar, com va succeir l’1-O a Catalunya, que una majoria parlamentaria i un poble mobilitzat convoquen un referèndum d’autodeterminació, llavors el següent cartutx demagògic és: independència no, república federal, sí. 5. La república federal, en boca dels republicans espanyols és una altra fal·làcia. Desaparegut en 1910 el Partit Republicà Democràtic Federal fundat en 1868 per Pi i Margall, que va fracassar perquè al llarg de la història s’ha demostrat que sols la perifèria ha estat federalista i s’ha donat sempre de cap contra el mur carpetovetònic centralista, des de llavors el federalisme a Espanya ha desaparegut de facto.
6. El federalisme a Espanya ha esdevingut impossible i quan encara apareix en els programes dels partits republicans espanyols, aquesta proposta és una ESTAFA per les següents raons. El federalisme es basa en el Pacte Federal, sense l’existència d’eixe pacte no es pot parlar de federació. I perquè eixe Pacte siga real i no una estafa s’han de complir prèviament dos requisits que si no es donen no hi ha cap Pacte Federal, ni cap Federació ni cap República Federal; eixos dos requisits són: a) L’existència prèvia de les PARTS, LLIURES I SOBIRANES, és a dir l’existència prèvia dels Estats o Repúbliques independents, que lliure i sobiranament, decideixen fer un Pacte Federal.
b) I el segon requisit, que eixes PARTS LLIURES I SOBIRANES, eixes Repúbliques, puguen PACTAR EN IGUALTAT ENTRE ELLES. 7. Si els republicans espanyol, ens venen parlant de República federal i els dos requisits no són contemplats, llavors és que ens volen ESTAFAR. Si un republicà que està per la Tercera República es defineix com a federal, la prova del cotó per saber si és un estafador o un republicà federal honrat, és si a Catalunya, lluita i treballa per assolir la República Catalana independent per a decidir allò que vullga; si al País Valencià lluita i treballa per assolir la República Valenciana independent per a decidir allò que vullga, etc. Si comencen per deixar, eixos republicans, de ser políticament espanyols i esdevenen políticament catalans, valencians, etc.
8. Conclusió. El dret d’autodeterminació -un dret pel qual els republicans espanyols fan el possible perquè els pobles ibèrics mai el puguem exercir- i la República Federal -que per a ells és una República ATORGADA des de Madrid, sense Estats ni Repúbliques sobiranes prèvies- tal com són concebudes pels republicans espanyols, són les millors martingales que utilitzen per millor estafar els pobles que lluiten pel seu alliberament. Víctor Baeta, de RV/PVE
País Valencià, d'Oriola a Vinaròs, agost 2020
Facebook
Twitter
Telegram
WhatsApp
Print
Pingback: Trenta-tres articles, nou intervencions, una entrevista i un llibre (2000-2020) de Víctor Baeta | ANNA notícies