Als valencians, d’Oriola a Vinaròs, no ens aprofita la Constitució espanyola de 1978. Però encara cal dir més, als valencians des del Decreto de Nueva Planta que va signar Felipe V de Castilla en el Buen Retiro, amb el nom de Real Decreto del 29 de junio de 1707 de ‘Derogación de los fueros de Aragón y Valencia; y su reducción a las leyes y gobierno de Castilla’ amb la única base jurídica de “por justo derecho de conquista”, amb que el decret justifica la desaparició del Regne de València del mapa polític d’Europa, diem que des de llavors, cap carta magna vinguda de ponent ens aprofita als valencians. Totes les constitucions espanyoles són hereves d’aquest decret de 1707. Totes. Des de la primera, la Constitución de Cádiz, de 19 de marzo de 1812, en què es va consagrar el nom de Nación española i Reino de España com a ens polític, eufemisme que des de llavors substitueix el nom de Reino de Castilla i que els espanyols, tan els anomenats d’esquerres com els de dretes, ens la refreguen per refermar el seu “derecho de conquista” sobre els valencians; així com la Constitución de 1876 de Canovas del Castillo que instaurava la primera restauració monàrquica amb Alfonso XII i el caciquisme bipartidista que els valencians van aconseguir trencar amb el republicans federals de Blasco Ibáñez; així com també l’espanyola Constitución republicana del 9 de desembre de 1931, fins a la darrera, l’actual Constitución de 1978, que instaura la segona restauració monàrquica de la mà de la dictadura franquista amb el co·laboracionisme del PSOE -refundat per la CIA i la socialdemocràcia alemanya- de Felipe González, del revisionisme carrillista del PCE amb Solé Tura, i dels regionalistes espanyols del catalanisme pujolista amb Roca Junyent. Totes aquestes constitucions són hereves directes del Decreto de Nueva Planta de 1707 i en conseqüència la única condició d’espanyols que sens permet és la de españoles asimilados, súbdits d’una colònia útils només per a pagar i ser espoliats. Som una colònia on els empresaris, els autònoms i els treballadors som espoliats econòmicament de manera sistemàtica per l’Estat espanyol. Sols la submissió i el col·laboracionisme dels polítics valencians amb representació institucional, fa que la Comunitat Valenciana no siga percebuda com una de les darreres colònies del terminal Imperi espanyol.
Llavors és inútil per als valencians esperar res d’España o Nación española o Reino de España o República española o ‘pueblo español’ o Estado español, un Estat que predica i intenta construir, no sense dificultats, una ‘identidad nacional española’ al temps que destrueix sistemàticament la identitat dels valencians, d’Oriola a Vinaròs, la identitat de la nostra pàtria: la Nació valenciana.
Els valencians no podem perdre el temps en canviar una Constitució espanyola que mai renunciarà a espoliar legalment els valencians. El que sí està en les nostres mans és organitzar-nos per despenjar-nos del Reino de España i assolir la República Valenciana, un Estat valencià lliure, laic i sobirà, amb una Constitució valenciana, per damunt la qual no n’hi pot haver una altra, on la riquesa que, d’Oriola a Vinaròs, les forces productives valencianes generem no siguen espoliades per un altre Estat, per una altra Nació.
Nosaltres valencians, el que hem de començar a fer és redactar la nostra Constitució valenciana. Unes noves regles del joc per un nou Estat d’Oriola a Vinaròs, lliure i sobirà, a Europa i el món. La redacció i discussió de la nostra carta magna, per damunt la qual no hi pot haver cap altra, al voltant de la qual els valencians ens hem d’unir per assolir democràticament el poder polític: la República Valenciana de la Nació valenciana.
República Valenciana/Partit Valencianiste Europeu
Proposta de Constitució de la República Valenciana que apareix en el llibre PER LA REPÚBLICA VALENCIANA, D’ORIOLA A VINARÒS
http://www.blog.annanoticies.com/wp-content/uploads/2019/12/capitol-XXII.pdf