Començarem per dir que el terme ‘nació’ és polisèmic. Podem estar tota la vida parlant al voltant del mateix i mai arribar a un acord perquè cadascú el pot interpretar d’una manera distinta. És en este sentit que RVPVE -partit independentiste valencià respecte a l’Estat espanyol i per l’Estat valencià- coincidim amb Joan Fuster quan va dir: “Ni l’Esperit Sant ni vostè ni jo, ni don José Ortega y Gasset, sabem què és una nació” i també amb la definició del crític amb el nacionalisme, el gallec Roberto Augusto, quan diu: «una nació és allò que els nacionalistes creuen que és una nació».
Dit això, passem a enumerar les propostes ‘nacionals’ confrontades que circulen per la Comunitat Valenciana.
La de la ‘Nació espanyola’; una ‘nació’ a la que tots els valencians estem adscrits per l’imperatiu legal que ens marca l’Estat espanyol i que -contínuament- la va construint (La’Roja’, Nadal, Gassol…). Una ‘nació-estat’ de caràcter imperial extractiva i genocida de cultures, que respon als interessos de les oligarquies lligades a la Monarquia Catòlica o Hispànica dels Àustries, que van continuar els Borbons i que van iniciar els Reis Catòlics amb el seu aparell repressiu la Inquisició. (…) Per saber exactament que és la ‘Nació espanyola’ en la seua vesant -diguem-ne- ‘essencial’, des de RVPVE cerquem allò que diuen els ‘nacionalistes espanyols’ de la seua ‘Nació’ i ens remetem a l’obra coral (A Morales Moya, J P Fusi, A de Blas Guerrero): ‘Historia de la nación y del nacionalismo español’ Fundación Ortega-Marañón. (2013), on intenten respondre positivament -en les seues 1.520 pàgines- a la pregunta: “existix Espanya?”
L’expressió electoral d’esta ‘Nació’ és l’oferida per tots els partits valencians institucionals, inclòs Compromís que no la qüestiona en cap moment.
La dels ‘PPCC (països catalans)’. És la ‘Nació’ dels ‘nacionalistes’ que identifiquen la seua ‘Nació’ amb els territoris de llengua catalana: “una llengua, una nació”. A la Comunitat Valenciana són els que s’autoanomenen com ‘valencians de Nació catalana’. Els ‘nacionalistes’ d’esta ‘Nació’ més destacats on ens informen de l’essència de la seua ‘Nació’ són el català Prat de la Riba amb el seu llibre ‘La nacionalitat catalana’ (1906) i els llibres del valencià Joan Fuster: ‘Nosaltres els valencians’ i ‘Qüestió de noms’ (els dos de 1962). Allò important per els dos autors és la unitat territorial i el reconeixement d’eixa ‘Nació’, al marge de l’adscripció política d’eixa ‘Nació’ a un Estat aliè. (…) El republicà de la corrent liberal d’esquerres, el català Rovira i Virgili, va criticar per inviable políticament, la ‘nació natural’ i essencialista de Prat de la Riba, fent prevaldre el valor a la ‘voluntat d’existència i pertinença’ de les persones a la ‘nació’, fins al punt de dir en 1932: “Basta que un poble se senti nació perquè ho sigui. Sentint-s’ho, ho és. I, si cal, ho és, àdhuc contra la Història, i contra la raça, i contra les teories, i contra la geografia i tot.” Capítol VI: “Elements de la nació”, del llibre El principi de la nacionalitats.
Esta ‘Nació’ no té expressió política ni oferta electoral a la Comunitat Valenciana, i la seua ideologia està diluïda en les ofertes electorals de l’esquerra espanyola valenciana, inclòs un sector de Compromís, esquerres que lis asseguren que la seua ‘Nació’, en ‘una altra Espanya possible plurinacional i/o federal’, estarà reconeguda.
La de la ‘Nació valenciana’. Que pot correspondre a dos tipus distints de ‘nacionalistes’.
– Uns, els que afirmen que la llengua valenciana i la llengua catalana són distintes i de la mateixa manera essencial que els que defensen els PPCC amb allò d’ “una llengua, una nació”, estos ‘nacionalistes’ amb una ‘llengua valenciana’ secessionista de la ‘catalana’, els dóna com a resultat una ‘Nació valenciana’, distinta de la ‘Nació catalana’. Distintes llengües, distintes nacions. La seua ‘nació valenciana’ la construeixen amb la construcció i conreu d’una ‘llengua valenciana’ distinta de la ‘llengua catalana’.
Esta ‘nació’ té una dèbil oferta electoral extraparlamentària valenciana en partits que centren la seua acció i objectiu polític, en fer de la llengua valenciana una llengua distinta del català.
– Altres, entre els que ens trobem RVPVE, que partint del nostre objectiu independentiste per l’Estat valencià, esdevenim ‘nacionalistes’ perquè entenem la Nació valenciana, la ‘nació dels valencians’, com la d’aquells valencians, conscients i amb voluntat de ser-ho, que aspirem a que el País Valencià -territori sobirà per constituir- siga un Estat lliure i sobirà en forma de República. Una Nació, la valenciana, que parafrasejant a De Gaulle, no deixa de ser “una certa idea”, un producte dels anhels i patiments compartits al llarg de la història d’uns valencians, gent lliure en lluita per la llibertat, ara per ara els “irreductibles”, lluitant en raó d’aquesta idea, per la voluntat d’existir com identitat valenciana i ocupar políticament -els valencians- un lloc al món.
Ara per ara, l’oferta electoral d’esta Nació valenciana que aspira a constituir-se en Estat valencià, està representada per RVPVE i és -per ser, en primera instància, desconeguda pels valencians- testimonial.
