Declaració de República Valenciana- Estat valencià
L’«ANTICATALANISME» EN LES ELECIONS ARAGONESES
Este diumenge, 8 de febrer, hi ha eleccions autonòmiques a l’Aragó i han estat marcades per atacs als catalans. L’«anticatalanisme» que manifesten molts «espanyols» és simplement «racisme». De la mateixa categoria que el racisme dels nazis alemanys respecte als jueus alemanys. Però constatada eixa realitat, analitzem i aprofundim al respecte del perquè este «racisme» és fomentat i com.
Qüestió prèvia. De manera molt distinta a la confiança que la majoria dels valencians mantenen encara amb Espanya, des de RV-EV partit independentista valencià PER L’ESTAT VALENCIÀ DE LA NACIÓ VALENCIANA, hem renunciat a cap «encaix» amb Espanya, convençuts que l’espoli que pateix la Comunitat Valenciana (infrafinançament reconegut per tot l’arc parlamentari valencià) és sistèmic i fonamental per l’existència d’Espanya. Mai l’Estat espanyol renunciarà a espoliar els valencians. Davant això, RV-EV no reivindica cap concert econòmic, cap acord econòmic ‘singular’, convençuts que l’Estat espanyol mai el concedirà. Simplement RV-EV reivindiquem el nostre Estat valencià, i que els espanyols s’organitzen com vullguen, però sense nosaltres. Malgrat que la proposta, ara per ara, és inversemblant, és la única que considerem amb trellat i en la que no s’enganya de les intencions d’Espanya respecte els valencians.
En el cas dels catalans des de sempre, a excepció del curt període independentista al voltant del 2017 quan van plantejar assolir l’Estat català, de la mateixa manera que RV-EV quan reivindiquem el nostre Estat valencià, diem que fora d’eixe període, els catalans han volgut sempre un encaix amb Espanya, fonamentalment perquè el seu mercat està a Espanya, no és com en el nostre cas valencià, que som exportadors i hem passat prou històricament dels afers espanyols. Des de sempre els catalans s’han cregut que podien pactar acords amb l’Estat espanyol. Des de Cambó fins ara. Gran ingenuïtat per part dels catalans. El propi Prat de la Riba en el seu discurs inaugural de la Mancomunitat va reconèixer que havia estat una concessió simbòlica, quan va dir:
«El Estado, autorizando las provincias a mancomunarse, no se ha desprendido de nada, no ha traspasado a la comunidad ninguna de las funciones que congestiona la Administración central. La Mancomunidad, que como personalidad es todo, como poder no es nada».
Esta inclinació per part dels catalans per voler pactar amb Espanya ha esdevingut i esdevé patètica. Quan el catalans que no renuncien a ser espanyols funcionals: Artur Mas (CiU) i Puigcercós (ERC) reclamaven, com ara ho fan Puigdemont (JxC) i Junqueras (ERC), un acord ‘singular’ per a Catalunya, un concert econòmic amb l’Estat espanyol, els espanyols homologats com la senyora Rosa Diéz (UPiD) i -ara- els socialistes Page i Lamban (ⴕ) i el popular Azcón, entre tota la resta, de manera fal·laç i insultant, els diuen:
“- És que vostès volen estar per damunt de la resta d’espanyols? És que vostès volen uns privilegis que altres espanyols no tenen?”
I és que en el pecat: acceptar ser espanyols funcionals i no independentistes, els senyors Mas, Puigcercós, Puigdemont i Junqueras i resta de catalans que els voten, porten -tots ells- la penitència.
Eixa resposta de Rosa Diez i dels Azcón’s & Page’s de torn, no se la poden fer, posem per cas, a Silvia Orriols d’Aliança Catalana. En ser independentistes catalans, com som independentistes valencians RV-EV, al no voler estar adscrits a l’Estat espanyol, al no voler cap encaix amb Espanya, al no reivindicar cap acord econòmic ‘singular’, al no demanar cap concert econòmic, no poden els fal·laços espanyols refregar-nos per la cara cap de les seues fal·làcies. Nosaltres independentistes no demanem cap ’privilegi’ -que diuen ells- no demanem cap acord econòmic ‘singular’, no demanem cap concert econòmic; volem, reivindiquem i ens organitzem per assolir els nostres respectius Estats i que Espanya s’organitze com vullga, però sense nosaltres.
(…)
Però aprofundim com l’«anticatalanisme» es fomenta i promou. En arribar a este punt no podem menys que ser objectius i reconèixer part de responsabilitat en les creences que prediquen alguns catalans i al mateix temps espanyols funcionals, que són utilitzades pel nacionalisme espanyol per fer, fora de Catalunya, «anticatalanisme».
Ens referim a la distorsió de la idiosincràsia i herència política dels països de l’antiga Corona d’Aragó, distorsió originada amb la creença que afirma: “una llengua (catalana), una nació (Catalunya o PPCC)”. Esta creença, en afirmar i predicar que el País Valencià i part de l’Aragó, formen part d’«una» ‘Nació catalana’, és malauradament utilitzada pel Nacionalisme espanyol per fer «anticatalanisme». Una creença -la dels PPCC- frívola, irresponsable i a-polítca, fomentada també per l’espanyolisme funcional d’una part de l’esquerra espanyola, però que el nacionalisme espanyol, la dels espanyols homologats (tan de dretes -Diez&Azcon- com d’esquerres -Page&Lamban- de manera coordinada) cuida molt de fer-la esdevindre política, conflictiva i -finalment- «anticatalana».
Eixa creença: “una llengua, una nació” contribueix a l’aïllament POLÍTIC dels catalans en relació als aragonesos i valencians. És una terrorífica creença que l’esquerra espanyola dels països de l’antiga Corona -coordinats amb la dreta espanyola- ha sabut utilitzar per fer impossible el moviment a favor d’assolir els Estats respectius i per fer impossible la coordinació d’aragonesos i de valencians amb els catalans.
Este aïllament dels catalans es va poder constatar en l’acte central de la Chunta Aragonesista, que obviant que no són independentistes i sí prou de l’esquerra homologada espanyola, van assistir convidats per a donar-los suport: valencians (Baldoví-Compromís) i mallorquins (Més per Mallorca), però cap partit català.
País/Comunitat/antic Regne/ Nació valenciana, 2 de febrer 2026