La notícia circula des de fa setmanes. Els fets denunciats per Rafa Simó, de Xàtiva, van ocórrer el passat diumenge 1 d’agost, quan va acudir amb la família a dinar al restaurant ‘Suquet de Rap’ del Grau de Castelló. Quan van fer la comanda, es van dirigir en valencià a una de les cambreres, que ja es va negar a atendre’ls si no li parlaven en castellà. Després, es va dirigir a ells l’encarregat de la terrassa, insistint que no els servirien si parlaven en valencià. Finalment va intervindre el gerent del restaurant, que els va retraure: “A mí me parece muy bien que quieras hablar en tu dialecto, pero esto es España, y si quieres que te sirvamos, lo haces en castellano”.
Després dels fets, Rafa Simó va resoldre dirigir-se a la Plataforma per la Llengua, que el va assessorar sobre el procediment que calia seguir per a denunciar el que havia passat. Així les coses, va presentar una denúncia al Ministeri de Consum i a l’Oficina de Drets Lingüístics.
Ara des d’À Punt NTC, el 19 d’agost 2021, ens informen que l’Oficina de Drets Lingüístics. s’ha pronunciat de la següent manera:
“L’entitat, encarregada de preservar els drets lingüístics de la ciutadania, ha enviat al restaurant una resolució a la qual ha tingut accés À Punt NTC en què els informa que ningú pot ser discriminat per raons de llengua, i que els clients tenen dret a utilitzar qualsevol de les dues llengües oficials de la Comunitat Valenciana, que són el valencià i el castellà. A més, els avisen que els fets denunciats poden ser constitutius d’una infracció lleu en matèria de consum per haver patit discriminació en “l’accés als béns i a la prestació de serveis”, i que pot comportar una sanció d’advertència de 3.005 euros. Així s’estableix en la Llei 1/2011, de 22 de març, de la Generalitat, per la qual s’aprova l’Estatut de les persones consumidores i usuàries de la Comunitat Valenciana. Per tot açò, l’Oficina recomana al local que informe la plantilla que ha de respectar els drets lingüístics de la clientela i, si cal, proporcionar-los la formació necessària per a poder atendre també en valencià. “Amb la finalitat que no es tornen a produir fets com els exposats i, en compliment del que preveu el decret 187/2017, aquesta oficina li ofereix l’assessorament i la informació sobre els recursos que contribuïsquen al foment de l’ús del valencià en el seu àmbit d’actuació, finalitza el document. A l’afectat, l’ODL l’informa que traslladarà la reclamació interposada als òrgans que tenen la competència de consum.”
Doncs bé, des de RV/PVE comprovem com de nou des de la Generalitat valenciana i la Plataforma per la Llengua, no van a l’arrel del problema que no és un altre que la Constitució espanyola que nega el deure de conèixer el valencià i, per contra, amb la seua actitud de fer-nos creure que els valencians tenim veritables drets lingüístics reconeguts en Espanya, estan blanquejant el règim del 78-39-1707, al que la Generalitat està adscrit.
En un tríptic que publica l’Oficina de Drets Lingüístics (ODL) de la Generalitat, podem llegir:
Quins són els drets lingüístics que empara i protegeix l’ODL?
El valencià i el castellà són les llengües oficials a la Comunitat Valenciana; el valencià és també la llengua pròpia de la comunitat. Tot-hom té dret a usar-les, sense cap tipus de discriminació, tant en les seues relacions priva-des com en les relacions amb les institucions públiques. Aquest ús de les llengües oficials és el que empara i protegeix l’ODL.
Efectivament, el que diuen és cert, però amaguen informació que neutralitza allò que afirmen, blanquejant el regim del 78. És cert que “Tot-hom té dret a usar el valencià” Però el que no diuen és que cap llei espanyola obliga a que en la Comunitat Valenciana el valencià siga un deure conèixer-lo, per la qual cosa ningú té l’obligació d’entendre el valencià, com sí s’ha d’entendre el castellà que la llei obliga a que qualsevol persona ho entenga. Llavors el “dret a usar el valencià” queda en no res com veurem.
La llei espanyola, la Constitució de 1978, ens diu:
Artículo 3
1.El castellano es la lengua española oficial del Estado. Todos los españoles tienen el deber de conocerla y el derecho a usarla.
2.Las demás lenguas españolas serán también oficiales en las respectivas Comunidades Autónomas de acuerdo con sus Estatutos.
L’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, diu:
Article 6
1. La llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià.
2. L’idioma valencià és l’oficial a la Comunitat Valenciana, igual que ho és el castellà, que és l’idioma oficial de l’Estat. Tots tenen dret a conèixer-los i a usar-los i a rebre l’ensenyament del, i en, idioma valencià.
“Deber [deure] de conocerla”, la llengua espanyola, el castellà, ens diu la Constitució. “Dret a conèixer-lo”, l’idioma valencià, ens diu l’Estatut de la Comunitat Valenciana del 2006. Un “idioma”, el valencià, que els ciutadans valencians no tenen el “deure” de conèixer-lo, i en conseqüència el “dret” a utilitzar-lo o “usar-lo” queda en no res. El legislador espanyol ens ve a dir: “Vostè pot parlar en valencià, faltaria més, ningú s’ho impedeix, però si li diuen que no l’entenen és el seu problema, perquè no hi ha cap llei que obligue a que l’entenguen”.
No passa el mateix amb el castellà, perquè aquest sí que tot ciutadà valencià té l’obligació legal de conèixer-lo. “Deure” de conèixer-lo, el castellà diu la Constitució; “dret” a conèixer-lo, el valencià, diu l’Estatut. S’hauran quedat descansats! Perquè, algú ens pot llevar el “dret” a conèixer l’anglès, el francés o qualsevol altra llengua?
És a dir cap obligació d’entendre el valencià a València, si els valencians volem “usar-lo”, volem usar “la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana”, cap ciutadà resident en aquest territori té el deure d’entendre’ns.
Amagant aquesta discriminació i no denunciant-la, la Generalitat valenciana i la Plataforma per la Llengua, contribuïxen a crear la ficció que a l’Estat espanyol els valencians tenim veritables drets lingüístics. Generen la creença que els problemes que sorgeixen amb el valencià és un incompliment de la llei i que eixos problemes es poden resoldre dins d’este regim del 78-39-1707. I això no és cert. Els valencians segons les lleis espanyoles no tenim cap dret quan algú, en la Comunitat Valenciana, ens diu que no entén el valencià
Respecte a la notícia d’ À Punt NTC, que informa de la resposta de l’Oficina de Drets Lingüístics, cal dir que no han posat cap sanció, simplement fan una advertiment. Hi ho fan NO en base a drets lingüístics, que saben que no els tenim, sinó per la Llei del Consumidor. I en el supòsit que la Generalitat sancionés, que sabem que no té valor per a fer-ho, la part contrària pot recórrer i ho tindria guanyat perquè cap llei en este Estat obliga a entendre el valencià en la Comunitat Valenciana, com si que la Constitució obliga a entendre el castellà.
(…)
Perquè sobrevisca la llengua valenciana, davant l’Estat espanyol que ens la nega en la pràctica, els valencians sols tenim l’eixida que els catalans ja han pres: anar-nos d’Espanya. Els catalans ho tenen clar, i per això volen marxar; ho tenen clar després que Pasqual Maragall va intentar en el darrer Estatut que tan el castellà com el català es tinguera l’obligació d’entendre’ls, que les dues llengües estigueren a la mateixa altura legal. I la resposta d’Espanya va ser tombar l’Estatut català per anticonstitucional.
(…)
Si la Plataforma per la Llengua de veritat vol lluitar pel valencià, el que hauria de fer és afegir a les seues reivindicacions la denúncia de la Constitució espanyola, hauria de denunciar el regim del 78-39-1707 que és on rau el problema. La Plataforma per la Llengua no hauria de contribuir, amb la Generalitat valenciana adscrita a eixe regim del 78, a amagar el problema i crear falses esperances que en este Estat la llengua valenciana està reconeguda com ho està el castellà.
Per a RV/PVE la llengua valenciana sols estarà protegida i podrà sobreviure en un Estat valencià, en la República Valenciana, lliure i sobirana i amb una Constitució valenciana que diga:
Article 4. Llengua
1. El valencià és la llengua oficial de la República Valenciana, tots els valencians tenen el deure de conèixer-la i el dret a usar-la.
2. El castellà serà també oficial als territoris on històricament es parla.
Assemblea de RV/PVE
País Valencià, d’Oriola a Vinaròs, 20 d’agost del