RVPVE davant el pre-acord ERC-PSC, les reaccions de Micó, Mazón, Morant i el finançament valencià abans de 1707
RVPVE no pot valorar políticament lo que no és un acord polític. Allò que es presenta com un pre-acord entre ERC i PSC i que ha fet públic el partit català per poder justificar el seu suport a la investidura del dinàstic socialista Illa, no és un acord polític, és una mera enumeració d’intencions, que planteja dubtes, ja no pel seu compliment, sinó de la seua aprovació, fet que es pot llegir en l’escrit:
És a dir, el pre-acord sobre esta declaració d’intencions resta fiat a una negociació entre Illa i Sánchez en el 2025; esta ‘Implementació’ ve a dir que el resultat final, si és que s’arriba a un final, hauria de ser producte d’una -nova- negociació, entre un govern català del PSOE i un altre d’espanyol, també del PSOE, per acordar el nou finançament. RVPVE no pot fer valoracions polítiques d’esta broma, d’este patètic sainet català.
Ara bé, RVPVE si que pot valorar el veritable acord al que han arribat ERC i PSC. Allò que s’ha pactat entre ERC i PSC és com es repartiran els pressupostos de la Generalitat catalana entre ells. De com el govern del PSC assegurarà a ERC càrrecs i sous en la legislatura socialista. RVPVE constata com els partits del regim del 78, son meres empreses de col·locació i l’objectiu dels seus membres és viure de la política.
Però davant d’este sainet com reaccionen els actors valencians adscrits al regim del 78: Micó, Mazón, Morant… ? Doncs fent vore que això va de veres i fent pronunciaments també en clau de farsa. Compromís quan va tindre ocasió de treure pit en defensa dels valencians no ho va fer i va donar suport a Sánchez a canvi de res; a sant de que venen ara reclamant, sabent que tot és una comèdia. I que dir del PPCV que a l’igual que el PSPV, no pinten fava i són titelles en mans dels seus amos de Madrid. Tot és una broma macabra i el llenguatge que utilitzen els espanyols en esta broma, és pervers.
Per saber de que estem parlant sobre finançament no tenim més remei que remuntar-nos a 1707. Abans d’esta data el Sobirà havia d’anar als distints territoris definits en este mapa de 1854 com l’ESPANYA INCORPORADA ó ASSIMILADA (antiga Corona d’Aragó) i d’acord amb els Furs de cada Regne, pactar els recursos que la Corona precisava.
A partir d’esta data i per “justo derecho de conquista” de Castella (per això l’eufemisme de ‘l’ESPANYA INCORPORARDA’), suprimits els Furs i el Regne de València, és Castella-Espanya, l’ESPANYA UNIFORME ó PURAMENTE CONSTITUCIONAL, qui recapta els impostos i, a la seua discreció, els distribueix. En el cas dels valencians el criteri dels espanyols-castellans és: “A estos les damos los restos y si quieren algo que se lo paguen ellos” Per això estem a la cua de tots per a rebre allò que prèviament Espanya-Castellà ens ha espoliat. Quan els espanyols-acastellanats, tan d’esquerres com de dretes, es queixen de les reivindicacions dels territoris de l’ESPANYA INCORPORADA ó ASSIMILADA perquè diuen que ixen perjudicats, tenen raó; ixen perjudicats perquè deixarien de tindre el poder legal per espoliar-nos. El seu llenguatge és pervers, ells recapten i decideixen com distribuir i ens acusen d’insolidaris als de de l’ESPANYA INCORPORADA ó ASSIMILADA perquè no volem que ens continuen agafant impunement el producte del nostre treball per al seu benefici. Espanya-Castella sense eixe espoli és inviable. L’ESPANYA UNIFORME ó PURAMENTE CONSTITUCIONAL sobreviu espoliant l’ESPANYA INCORPORADA ó ASSIMILADA’. Espanya-Castella mai cedirà. El que cal saber és fins a quan els valencians continuarem acceptant estar colonitzats per ells, aguantar el seu espoli, estar a la cua de tots i deixar de fer realitat la dita castellana que diu: “Encima de cornudo, apaleado”.
