Espanyols? Catalans? VALENCIANS!!!

Versió PDF en castellà, cliqueu ACÍ

Versió PDF en valencià, cliqueu ACÍ

Espanyols? Catalans?
VALENCIANS!!!

El Consell de la Generalitat valenciana (LOE 5/1982) que presideix Carlos Mazón, en l’actualitat en mans de la delegació valenciana del PP, ha decidit utilitzar recursos valencians per a apel·lar contra la llei espanyola d’Amnistia davant el Constitucional.

Les raons que s’addueixen per a justificar la decisió, segons el Consell, són que eixa llei «té directes repercussions sobre els interessos polítics dels valencians derivats d’un notable conjunt de relacions generades per la història, l’economia, la societat o la cultura que vinculen especial i intensament els dos territoris», per la qual cosa el govern valencià té una «legitimació especial i reforçada» perquè en «l’ideari del ‘procés’» existeix una «demanda històrica, abanderada precisament per les persones que són amnistiades» que busca «el reconeixement dels ‘Països Catalans’», on «consideren inclosa la Comunitat Valenciana».

Esta exposició de motius en part és certa, però també incerta.  No és cert que els catalans que van exercir la democràcia –molts d’ells hui amnistiats– l’1 d’octubre del 2017, es pronunciaren en aquella consulta a favor dels ‘Països Catalans’. Sí que és cert que els dirigents ‘procesistes’ d’ERC, JxC, CUP i del Consell de la República (CxR), en la mesura que s’han anat allunyant del mandat que els votants de l’1-O els hi van fer a favor de la República Catalana, en una relació de proporció inversa, s’han anat acostant, cada vegada més, amb pronunciaments i accions polítiques a favor dels ‘Països Catalans’ (PPCC), eufemisme utilitzat per a denominar la ‘Nació’ que va predicar el nostre paisà Joan Fuster, la que va de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó; Nació que per a ser rigorosos i per mèrits, caldria qualificar-la de «fusteriana», més que de «catalana».

Efectivament. JxC i CxR, organitzacions que es mantenien al marge d’utilitzar políticament i de publicitar els PPCC, des que han començat a negociar i pactar amb l’Estat espanyol l’abandó del procés independentista i el seu retorn al règim del 78, s’han sumat a alló que ERC -que des de 1992 manté una delegació valenciana- i la CUP, sempre han defensat: la catalanitat dels valencians al costat del popular mapa polític dels PPCC on ens inclouen als valencians; diem polític i no lingüístic perquè, en tots els que ens exhibeixen, apareix amb notorietat la comarca valenciana castellanoparlant del Racó d’Ademús. 

Dos fets han confirmat recentment de manera explícita este pas polític a favor dels PPCC per part de JxC i del CxR.

En les recents eleccions europees, JxC en la seua candidatura encapçalada per Antoni Comín van optar, no per realitzar una coalició amb partits valencians sobirans de Nació valenciana, i sí per incloure, a valencians a títol individual adscrits als PPCC com Pere Mayor, que en l’acte electoral realitzat en el Foment de Gandia, va manifestar: “sóc ací i he dit sí, per coherència política i nacional, en defensa de la nació”; aquella que al llarg de tot l’acte electoral i per part de tots els que van intervindre anava unida a la llengua: “una llengua, una nació”, la ‘Nació «fusteriana»’ que ells interpreten com la ‘Nació catalana’ i a la qual es refereixen també com PPCC. En eixe acte electoral a Gandia, va quedar clar, per a tots els presents i per a JxC, que els valencians només podem exercir políticament per a ells, si esdevenim catalans. O catalans o espanyols, però mai – a soles- valencians.

El segon fet a càrrec del CxR que presideix Puigdemont es va produir el passat mes de maig amb la constitució del «Consell Territorial de Marina i Safor (sic) al País Valencià», primera organització de base del «Consell de la República fora del Principat» (eufemisme per a no dir Catalunya, terme este que es reserva per a denominar la ‘Nació «fusteriana»’ completa, quan les condicions ho facen factible). En l’anunci d’esta constitució es van definir les seues funcions i objectius: «el Consell Territorial de Marina i Safor esdevindrà una referencia independentista en el seu àmbit d’actuació. I es dedicarà a preparar l’estratègia de control del territori per a la proclamació de la República Catalana». És a dir, en tres comarques valencianes (La Marina Alta, La Marina Baixa i La Safor) la reivindicació republicana tindrà tres propostes nacionals diferents: a l’espanyola i a la valenciana, ara se’ls suma la catalana. La República Catalana del CxR esdevé en eixes comarques adversària de la República Valenciana que reivindica RVPVE.

Però analitzem les motivacions de Mazón i de la delegació valenciana del PP, per a apel·lar contra la llei d’Amnistia. 

Mazón i el PP utilitzen la ingerència política -els fets constatables i explícits, encara que patètics certament, per la seua minsa existència real- del nacionalisme català, versió «fusteriana», al País Valencià, no en defensa i al servei de la sobirania dels valencians, no a favor de la Nació valenciana, Mazón ho fa en defensa dels interessos del Nacionalisme espanyol, de l’Estat espanyol que nega la Nació valenciana; Estat que des del Decret castellà de conquesta del 29 de juny de 1707, considera les terres valencianes com a territori conquistat per a espoliar i de lenta però constant tasca d’assimilació a l’Espanya acastellanada. 

Els valencians Mazón i Mayor, legítimament poden adscriure’s a la Nació espanyola o a la Nació catalana, respectivament i demanar el vot als valencians per a ofrenar noves glòries a propostes polítiques d’interessos aliens. Però també els valencians que no ens sentim, ni ens considerem espanyols ni catalans i que la nostra lleialtat és en exclusiva a la Nació valenciana, d’Oriola a Vinaròs, legítimament també, alcem la veu per a denunciar les ingerències, tant les de Ponent -reals i aniquiladores-, com les de Tramuntana -patètiques i deplorables-. I davant les propostes i les preguntes que Mazón i Mayor ens plantegen: espanyols? catalans? nosaltres independentistes valencians republicans de RVPVE, contestem VALENCIANS!!!

Assemblea de RVPVE

País Valencià, d’Oriola a Vinaròs, 25 de juliol de 2024

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *