‘La nit dels morts vivents’ o L’Estat d’alarma contra Catalunya, la felicitació de VOX i l’espontani aplaudiment, en tota Espanya, d’ahir nit.
Escoltar ahir a un zombi Sánchez, que semblava sorgit directament del film la Night of the Living Dead, llegint amb dificultat el discurs escrit en la pantalla i al que sols van permetre fer -al zombi- preguntes filtrades de les que ja tenia escrita la resposta, ens va suposar l’aparició definitiva de l’espanyol neofranquista que mai ha deixat de ser-ho. Com deia Albert Rivera i qualsevol de tots ells, des del Govern d’esquerres ja sols veuen -com el dimitit ja veia adés- per tota la pell de brau, espanyols. Només veuen espanyols. El virus els ha vingut al rescat per a poder unificar-nos i per a doblegar a les províncies (terme romà que significa terra conquerida) revoltades, com és el cas de Catalunya a la que se li vol impedir alçar el vol per totes les formes possibles. En definitiva l’al·locució monocord d’ahir, en el millor estil d’un mort vivent franquista, va ser un acte pro unitat d’Espanya. Viva España! Arriba España!
No és d’estranyar que VOX felicités als esquerrans espanyols. El discurs va ser tan patriòticament espanyol que se’ls faria el cul gasosa en escoltar-lo. Si la ultra-dreta, la dreta i les esquerres, totes elles espanyoles, tanquen files entorn al regim del 78 i porten la mateixa unitat d’acció, contra els no-espanyols, és que definitivament no tenen cap proposta de convivència. Com deia la inscripció que Dante va llegir en entrar a l’infern Lasciate ogni speranza, voi ch’entrate (“Abandonar tota esperança, els que ací entreu “) de la mateixa manera oblideu qualsevol esperança d’un diàleg amb estos. Impossible. D’aquest infern espanyol i dels espanyols no se pot esperar res de res i no hi ha més camí que la destrucció, mitjançant la superació del seu katejon particular (allò que reté a l’Anticrist és l’Imperi romà per a Agustí de Nipona), en el nostre cas del ja terminal, però encara viu, Imperi espanyol. Liquidat l’Imperi, s’haurà acabat Espanya.
Terminal i decrèpit, el seu Imperi, però encara viu i en capacitat d’entabanar. L’acte unionista del zombi Sánchez, va voler ser concatenat amb una acció, disfressada de solidària en acabar la compareixença televisiva del zombi. Aprofitant que abans d’ahir els italians van sortir a les finestres a cantar l’himne d’Itàlia i que a la Xina els actes d’exaltació patriòtica per guanyar el virus estan a l’ordre del dia, des de les ‘oficines’ governamentals es va llançar per les xarxes socials -que les televisions espanyoles es van afanyar en publicitar- , que calia fer “un homenatge als sanitaris” i -oh, sorpresa!- en el mateix moment que el zombi terminés la seua compareixença televisiva. Com a prova de la manipulació l’entusiasme amb què ho publicaven a les televisions espanyoles. Ha estat un acte disfressat de ‘solidari’ per promoure la unitat espanyola, i cal reconèixer que juguen molt bé amb la bona fe de la gent. Enredar ho fan bé, i a la que bades una mica ja te l’han colat els serveis de propaganda espanyols. I per ací, si una cosa fem, és badar. A Itàlia han cantat l’himne, i aquí ens han colat el gol d’aplaudir en acabar de parlar el zombi. Per un desconeixedor de la ‘espontània iniciativa a favor dels sanitaris’ qualsevol que escoltara els aplaudiments els relacionava amb el zombi que acabaven d’escoltar. Descoberta o no la manipulació, ja tenen la foto, una vegada més, tots els espanyols units, tant els de Barcelona com els de Madrid, passant per València i Albacete.
Víctor Baeta de RV/PVE
València, 15 març 2020.