Hui 25 d’abril de 2022, fa 315 anys d’aquell dia infaust en Almansa. Guanyada la batalla pels Borbons i empresonat pels Austríacs, el primer comandant valencià Joan Baptista Basset, maulet, patriota i lleial a la causa del poble baix, l’endemà mateix els exèrcits castellans entraren al vell Regne, l’arrasaren, cremaren i destruïren pobles i ciutats, assassinaren al voltant d’un 8% dels valencians i valencianes, esborraren les nostres institucions sobiranes, el nostre Estat sobirà, ens prohibiren parlar en valencià, revocaren els nostres Furs, la nostra Constitució sobirana, ens feren desaparèixer d’entre els pobles lliures… i ells, l’enemic, ens posaren una insultant etiqueta: “muelles”.
No fórem “muelles”, la resistència dels valencians a la invasió i a l’aniquilació com a poble durà anys, armes en mà, els nostres batallons encara lliuraren la seua última batalla a Barcelona, comandats de nou per Basset, uns anys després, i allà moriren, heroicament, en defensa de la llibertat, amb la mateixa gallardia que combateren tots els Agermanats abans i després, la gallardia que sols pot nàixer de la gent del poble, dels qui quan enlairen la Senyera, les banderes de lluita, ho fan amorosament per la Llibertat, perquè la Pàtria és la Llibertat…
No fórem “muelles” abans d’Almansa, no hem sigut “muelles” després. No ho fórem en proclamar el Cantó de València, ja en el segle XIX, i pagàrem de nou el preu de desenes de milers de morts, quan les tropes de la monarquia espanyola tornaren a entrar a “sang i foc” arreu del nostre país, per declarar-nos sobirans ni que fóra per un mes. No ho fórem tampoc de l’any 36 al 39, i pagàrem el preu de la defensa aferrissada de la Llibertat que férem els valencians sent l’últim bastió republicà: i ens tornaren a arrasar les tropes de l’Espanya única: a sang i ferro.
Ja ho podeu vore: els valencians mai no hem sigut “muelles”.
Tres segles després, ací estem i ací continuem cabuts i ferms, lleials a la Pàtria, fins tornar a recuperar la nostra sobirania arrasada i el lloc que ens pertoca com un poble lliure entre els pobles lliures. I ho farem tots junts, perquè volem i perquè podrem, i ho farem els qui sempre ho hem fet: els de baix i des de baix.
I hui, com ahir, com sempre, repetim: Per la Nació valenciana, Tot!
I hui, com ahir, com sempre, cridem: Visca València Lliure!
I hui, des del sobiranisme valencià republicà cridem:
PER LA REPÚBLICA VALENCIANA, LLIURE I SOBIRANA!!!
Més vius que mai, malgrat les involucions polítiques i socials que hi vivim, el ressorgiment de l’extrema dreta feixista, dintre de les nostres Corts….
Per la reculada de la nostra llengua i cultura, mai més un pas enrere