INTERVENCIÓ DE DOLORS ALEXANDRE, ALCOI, 17/11/2022
Sóc Dolors Alexandre la cap de llista per la circumscripció d’Alacant per les A-2023 de RV/PVE. Vull presentar-vos el partit parlant en primer lloc de quan i com naix el partit, en segon lloc de quins són els nostres objectius i perquè treballen i en tercer i darrer lloc de quin tipus de nacionalisme defensem.
1. En les A-2003, el BLOC amb 114.122 vots treia zero diputats i EUPV amb quasi els mateixos vots 154.494 treia sis diputats. La raó és coneguda. El BLOC amb un 4,77 % no va poder superar la barrera del 5%, malgrat l’intent per entrar amb un discurs valencianiste per atraure el vot d’UV que en les eleccions anteriors ja havia desaparegut del parlament. Va ser llavors que la direcció del BLOC va tirar la tovallola i va renunciar a entrar a soles al Parlament i ser l’alternativa del valencianisme polític. A partir d’eixe moment intentarien entrar de la mà de l’esquerra espanyola, com ja ho va fer la UPV en el 87 a l’anar en coalició amb Esquerra Unida. Des del BLOC, però, se’ns deia que una vegada dins del parlament, seriem visibles i es podria fer una acció política sobiranista. Però no va ser així.
El Bloc, després d’entrar en el parlament valencià al maig del 2007 de la mà d’EUPV amb la coalició Compromís, abandona la reivindicació sobiranista i s’adscriu al règim del 78. És aleshores que quatre membres del BLOC, amb la constatació que el País Valencià, l’antic Regne de València, des de 1707 és una colònia ocupada i espoliada per un Estat de matriu imperial i oligàrquic, anomenat Reino de España, amb la constatació que el poble valencià precisa independitzar-se d’eixe Estat per a sobreviure com a poble que té una identitat pròpia i garantir les seues condicions de vida materials i amb la constatació que el BNV no era l’organització que anava a fer front a eixe repte, és llavors que eixos quatre valencianistes republicans, membres d’eixe partit varen decidir abandonar-lo i fundar al desembre de 2007, un altre partit: RVPVE, un partit sobiranista/independentista valencià i republicà.
2. Quins són els nostres objectius, perquè treballem? Des de RVPVE, i amb els fets de Catalunya s’ha constatat, ja no esperem res d’Espanya, n’hem renunciat com els independentistes catalans, a cap intent d’encaixar al País Valencià dins d’Espanya. Per a nosaltres, l’espoli econòmic que patim els valencians és consubstancial amb Espanya i l’autonomia ja ha quedat demostrat que no té cap recorregut. En RVPVE treballem per a tenir les claus de la caixa i de la nostra casa, treballem per assolir un Estat Valencià perquè volem ser lliures per a poder fer i desfer, per acceptar o rebutjar, per a poder anar o tornar d’on ens conviga als valencians, per tenir una veu en Europa i al món.
3. El nacionalisme que reivindiquem és un nacionalisme de progrés, perquè tenim una proposta que dirigim a la majoria dels valencians, d’Oriola a Vinaròs, siguen votants d’opcions de dretes o d’opcions d’esquerres; siguen valencianoparlants o castellanoparlants; siga el que siga el color de la seua pell o la parla dels seus pares, un nacionalisme que treballa per no perdre els signes més rellevants de la nostra identitat com és la llengua. Som nacionalistes adscrits a la lleialtat envers al País Valencià, a la Nació valenciana, al Poble valencià, a les seues dones i als seus homes, i on l’Estat valencià que volem està adscrit a una civilitat republicana, perquè el nostre patriotisme no es redueix a “el meu país, per a bé o per a mal”; som patriotes valencians d’un País Valencià “per a bé” en el qual la defensa de la pàtria valenciana ens ha de vindre pels seus valors republicans: de llibertat, igualtat i fraternitat, i que la República Valenciana ens els haurà d’oferir, al temps que els haurem de conrear i defensar.
Ara done pas al nostre company Ximo Meneu, cap de llista per la circumscripció de Castelló.
PENSAMENTS DE XIMO MENEU SOBRE ELS VALENCIANS (dues fulles manuscrites que Meneu va lliurar a ANNA notícies)
PREGUNTES QUE VAL LA PENA FER-SE I RESPOSTES QUE PENSEM QUE TOT VALENCIÀ HA DE REFLEXIONAR.
- És important la identitat col·lectiva de les persones?
Clar que sí. Normalment tots se senten orgullosos del seu origen familiar, de ser d’un barri o d’un poble o ciutat. I un grau més de la identitat , en el nostres cas, és ser valencià.
- Però això de sentir-se orgullosos de ser valencià , ja és una altra cosa…
Efectivament, fora del nostre territori estem associats als elements mediterranis (clima, sol , platja, gastronomia) i a anar a vendre els nostres productes per a guanyar-nos la vida (taronges, fruites i verdures, ceràmica, tèxtil, joguets, torrons, coets, músics…). D’això en resulta la imatge distorsionada que barreja enveja i que ens consideren capaços de tot per adaptar-nos al que ens convé. I algun sentiment d’angúnia per no ser reconeguda la nostra vàlua.
- Podem sentir-nos d’una altra manera?
Per què no? Certes coses s’han d’acceptar tal com són, no com diuen els altres que són. No hem tingut grans riqueses naturals, ni terres fèrtils i abundants, ni pluges suficients i ben repartides, ni rius molt sobrats d’aigua, ni governs que ens ho aboquen tot. Ens ho guanyem tot dia a dia. I si fa falta anar a vendre , ho fem. No és cap vergonya.
- Es poden citar exemples de la nostra singularitat, de la nostra personalitat?
Som un poble que no perd de vita les dificultats. No tenim aires de grandesa. Altres pobles trien com a símbols l’àguila, ensenya de la majestuositat, o el lleó i els galls, símbols de poder. En canvi nosaltres vam transformar el drac alat dels nostres orígens en un insignificant rat penat, però que sap sobreviure dignament i sense fer mal.
- I que no siga un símbol, sinó alguna cosa de la vida corrent?
Els jocs de cartes més típics són fidel expressió del nostre caràcter. El ‘truc’ en el centre del territori i la ‘botifarra’ al nord, en els quals es manifesta la ironia tan valenciana, on es tomben els mites, perquè ni mana l’as ni el rei, que són vençuts per cartes innocents.
- Pareix que oblidem elements que poden ser més característics, com la llengua…
En absolut, els lingüistes moderns atribueixen a l’idioma un paper que va més enllà de la comunicació. Designar algunes coses o algun animal d’una manera o una altra va amb el caràcter d’un poble. Igual com dir-la en singular o en plural, en masculí o en femení, per no parlar dels refranys, les frases fetes i les locucions.
- Es podria ser valencià havent perdut la llengua?
Sí, però seria més complicat i la vida actual ja té prou complicacions. Ens convé conservar el nostre idioma si no volem convertir-nos en uns híbrids que no se sap ben bé què són, sense oblidar haver d’estar donant sempre explicacions. Si es vol ser alguna cosa, ha de ser amb totes les conseqüències.
- Llengua, caràcter, símbols consciència… Són eixos els elements d’una nacionalitat?
Efectivament, però en falta un, que és la voluntat de seguir, i per tant de no diluir-nos en una altra col·lectivitat, bé siga peninsular o europea. Sense renunciar a allò que compartim amb altres pobles, hem d’afirmar rotundament la nostra condició de valencians.
(CONTINUARÀ)